Article d'Opinió

Hola jo hem dic Angy Vinent, soc reportera del diari Menorca i avui tractarem un tema, que crec que es molt important per conscienciar a la gent: els temps que estem vivint de entre guerres, però millor començarem comentant la situació que ens ha portat això.

Durant aquesta guerra que acabem de passar, ens ha afavorit molt el fet de que Europa ens necessités per recuperar-nos  ja que  ens van demanar molt de diners i no mes els diners sinó que materials ja tot estava destrossat i havien de tornar a construir les ciutats. Això va provocar que tots tinguéssim feina, que la producció pugés desorbitadament.

Però la bona vida se’ns acabarà prest si seguim així. Sens està anant d eles mans la manera en què gastem! Si seguim així arribarà un moment en què deurem més del que tenim i no podrem viure. M’explico; ara que veiem que el mercat b avé, que l’economia s’ha tornat a reactivar, ens estem motivant i estem abusant de la consumició. La gent se està endeutant amb el banc perquè el simple fet de que volen el luxe de tenir un cotxe, una ràdio... però és realment necessària? Ens hem de plantejar que pot arribar un moment en que la economia es torni a saturar, i ens quedem sense feina, no tinguem res a produir... llavors ens quedarem sense sou, i com penseu pegar tots els deutes que teníeu amb el banc? Hauríeu de ser prudents.

Amb aquest article no m’agradaria ofendre a ningú, simplement m’agradaria conscienciar a la gent del que ens pot venir a sobre per imprudència. També es veritat que tots tenim dret a qualsevol luxe, com un cotxe. Però no creieu que la millor manera, ara que tots tenim un sou, seria ahorrant i quant es tinguessin els suficients diners comprar-ho? Us  deixo pensat aquesta qüestió. Bon dia a tots.

Analisi d’una imatge

Aquesta imatge es un colagge de diferents imatges que es van realitzar durant la primera Guerra Mundial.

Podem observar que la majoria de personatges que apareixen son soldats i també alguns civils que estaven a les ciutats per on passaven els soldats. L’economia d’aquell moment va anar baixant ja que amb la guerra van haver-hi moltes destrosses, la gent va invertir mes en la Guerra que no amb la seva supervivencia, respecte al menjar, roba... i van gastar molt en armament, polvora...

Respecte a la politica, hi havia molta tensió a Europa ja que amb el repartiment d’Africa, van aparèixer problemes i rivalitats dins Europa a pesar de que s’ho repartiguessin entre ells.

Amb tot això el país que sa surtir més afectat va ser Alemanya, ja que va arrivar tard a l’hora de fer-se amb territoris i va quedar molt enrabiada amb França i Gran Bretanya i va crear un gran enfrontament. Però França i Alemanya, no nomes tenien rivalitat per això, sino que França es va quedar dos territoris que volia Alemnya: Alsàcia i Lorena.

Austriahongria, també volia expandir-se i no nomes tenir més terres sino tenir-les amb contacte al Mediterrani per poder denir mes ports i comercialitzar-se; per fer-ho va aprofitar la  independització de l’Imperi Otomà i fer-se amb Sèrbia. Això també va “calentar” la situació per l’esclat de la guerra.

Per tant la societat es va divir en dos bàndols:

-          Les potències centrals: Les formaven Alemanya i Austriahongria.( estaven més ben organitzats militarment.)

-          Els aliats: Els formàven el Regne Unit, França i Rússia. (no estaven ta organitzats ja que els seus territoris estaven separats)

Es un conjunt d’imatges, juntades en una. Exactament son fotrografies que es van fer durant la guerra i que ensenyen molt bé com eren aquells temps, les condicions i com de ben estaven organitzats. Van ser uns temps molt durs i van canviar totes les vides dels civils i dels militars.La data exactament de les imatges no la sabem, però si podem dir que es van fer durant la primera guerra mundial, que va durant desde el 1914 fins al 1918.

     

Durant aquest periode de temps, la guerra, els geenrals d’Alemanya van decidir un pla anomenat “Pla Schlieffen”, que consistia en anar primer cap a França, i ho van aconseguir i anar a Paris ja que es a ont hi havia el govern i quant arrivessin i l’aconguissin s’hauria acabat la guerra.

Però es creà la Batalla del Marne; una batalla a les afores de París, quant va entrar Alemanya a ont van morir un milio de soldats de cada bàndol. Però els del Regne Unit van frenar als d’Alemanya i no van poder entrar a París.

A la imatge, podem veure les trinxeres; que també van  tenir molt de protagonisme durant aquella guerra. Es mes van haver-hi les ‘guerres de trinxeres’. Eren uns forats al terra per reguardar-se dels dispars i quant el general creia que podien atacar, sortien i atacaven,

Però els dos bàndols estaven molt igualats i era molt complicat sortir de les trinxeres; a més que  se’n va fer una barbaritat de trinxeres, i per això també era complicat avançar perque amb la industrialització, Europa tots els anys de tensió van fer moltissimes armes i apareixen noves armes, tanc, metralladora, submarins... Per això es moria molta gent.

Aquesta imatge es en blanc i negre, està encuadernada en un cuadrat que te una petita línia blanca que separa les cuatre imatges amb una il·luminació neutre , que estàn amb un primer plànol, que surten els coses dels personatges sensers, que tenen una medida mitjana respecte a la reste d’objectes, com per exemple les armes, les parets...

Podem apreciar que les imatges volen dunar un missatge: Que la guerra es aqui, que hem de lluitar per el que volem i que ho aconseguirem perque junts feim força.

Sintesi

Es un collage de diferents imatges de la Primera Guerra Mundial, que va durar desde el 1914 al 1918, va ser entre les grans potencies: Alemanya i Austriahongria i entre els aliats: Regne Unit, França i Russia.

Durant aquesta guerra va ser molt important l’època de Guerre de Trinxeres, com podem observar ala  imatge de dalt a la dreta. Va haver una molt bona organització com podem veure la imatge de dalt a la esquerra i baix a la dreta, que també ens mostra que la guerra va arribar dins la ciutat. I que va sortir nou armament i es van fer moltissimes armes com podeem observar a totes les imatges però especialment a la de baix a l’esquerra.

La vida es bella:

http://www.youtube.com/watch?v=P2odqS5oNvM

Breu resum del film:

En Guido, el protagonista, es dirigeix cap a la casa del seu oncle a Itàlia. Per el camí fan una parada i allà es on coneix per sorpresa a na Dora. Just arriben al seu destí veuen que la casa del seu ha sigut saquejada per uns vàndals ja que tota la família d’en Guido es jueva. Una cop allà ell comença a treballar per al seu oncle a un restaurant, on coneix a un metge força intel·ligent que esta obsessionat amb les endevinalles. Un dia per la ciutat va tornar a veure a la dona, aquella que va conèixer durant el seu camí, a na Dora, de qui ell es va enamorar molt ràpidament, i per aquesta raó intenta enamorar-la cada vegada que la veu. Al restaurant on treballava en Guido es celebrava una gran boda que ell no sabia de qui era. En veure que era de la seva estimada es va desil·lusionar, però ella en veure-lo a ell li va demanar que per favor la tragues d’allà i així ho va fer. A partir d’aquell dia na Dora i en Guido passaran a viure junts a casa del seu oncle, sent aquesta la raó de l’enemistat que té na Dora amb la seva mare.

Amb el temps va néixer en Josué, un petit a qui li encanta jugar i odia dutxar-se. Un dia na Dora va sortir a comprar i quan va tornar va veure que ni el seu home ni el seu fill estaven a casa, resulta que se’ls havien endut a un camp de concentració i ella va decidir anar-se’n voluntàriament amb ells, tot i que allà separen als homes de les dones. Durant tot el temps que varen estar allà en Guido fa veure al seu fill que tot es un gran joc que consisteix en no queixar-se ni demanar tornar a casa, i si guanyen s’enduran un tanc com a premi. En Guido mai deixa que al seu fill li passi res i fins al final el protegeix constant-li a ell la vida.

Una vegada la guerra ha acabat tothom comença anar-se’n del camp de treball i al final en Josué es reuneix amb la seva mare.  

Descripció de 2 ó 3 personatges:

Ara farem una breu explicació dels personatges principals del film:

Guido: és el personatge principal de la pel·lícula, sempre mostra un gran sentit de l’ humor tot i en la situació que estan visquent. s enamora de na Dora, i fruit d’aquest amor neix en Josué. Volien ser feliços, però, ells es jueu i això té la conseqüència de que l’envien a un camp de concentració, junt amb el seu fill. Allà intentarà que el seu fill no s’adoni de res sobre on estan, inventant-se un tipus de joc, en el qual el seu fill guanyarà si s’amaga de tot els guàrdies alemanys. Finalment quan son alliberats a ell l’agafa un guàrdia i terminen matant-lo.

Josué: és el fill de Guido i Dora. Durant el transcurs de la pel·lícula ell no s’adona d’on esta, ell pensa que tot es un joc com el seu pare li ha fet veure, l’únic objectiu que ell té es guanyar, i així poder sortir d’allà i veure a la seva mare.

Dora: Al principi ella estava amb un oficial alemany, però acaba aquesta relació quan coneix a en Guido, i s’enamora d’ ell, donant lloc a en Josué. Quan els alemanys s’enduen al seu marit i al seu fill cap al camp de concentració, no se li ocorre altre cosa, (tot i que no era jueva), d’anar-se amb ells. No es poden veure, ja que separaven homes, de dones, però al final del film es veu que ella torna amb el seu fill.

El director:

El director de la pel·lícula es Roberto Benigni, nascut el 27 d’ Octubre de 1952 a Castiglion Fiorentin, a la Toscana (Itàlia). Es un famós director i actor, que ha fet varies pel·lícules importants i ha actuat també a altres, o bé, en les mateixes que ell ha dirigit, com es el cas de la vida es bella, que feia el paper d’ un dels protagonistes. A més ha guanyat premis bastant importants per aquesta última pel·lícula anomenada, com l’ oscar al millor actor, pel·lícula i banda sonora, i altres com els premis BAFTA.

A part també es diu que es comediant i guionista, des de jove.

Va començar en el món de l’espectacle sobre els anys 70, quan va sortir interpretant monòlegs. Al 1977 va sortir per primera vegada al cine com actor a la pel·lícula de Giuseppe Bertolucci, Berlinguer, “ti voglio bene”. Després del gran èxit que va tenir, finalment al 1983 Begnini va dirigir la seva primera pel·lícula: “tu mi turbi”

Filmografia:

Aquestes són les pel·lícules on Roberto Benigni ha actuat i a la vegada també ha dirigit:

Non ci resta che piangere (1985)

Soy el pequeño diablo (1988)

Johnny Palillo (1991)

El monstruo (1994)

La vida es bella (1997)

Pinocho (2002)

El tigre i la nieve (2005)

Comentari del període que tracta el film:

Els temes els quals es presenten a aquesta pel·lícula son els del feixismes i la segona guerra mundial a Itàlia:

A Itàlia a la Primera Guerra Mundial els aliats, (Gran Bretanya, Rússia i França), li van demanar ajuda perquè aquests països tots sols no guanyarien la guerra, així que Itàlia va accedir a ajudar-los si aquests a canvi li donaven doblers o territoris. I així ho van decidir.

Un cop va acabar la guerra i guanyen els aliats Itàlia el seu territori promès. Però al final es va decidir al tractat de Versalles que no li donarien. El rei italià d’aquell moment, en Victor Manuel III s’enfada però no té altre remei que acceptar el tractat. En canvi la població i els militars que són qui de veritat ho han passat malament durant l’anomenada guerra estan en contra del que es va decidir, a més de que el país estava en la ruïna total. Per aquesta causa els militars recolzats per la població i amb l’objectiu d’aconseguir els territoris promesos creen un partit polític, el Partit Nacional Feixista (PNF) que tenia les següents característiques:

 Era molt autoritari.

 Antidemocràtic, o sigui no havia constitució.

 Governa un líder que ningú a escollit.

 Defensen la propietat privada, vol dir que res es de l’estat.

 No hi ha partits polítics, i si hi ha són del líder.

 Defensen la autarquia (autosuficiència d’un país).

Control sobre la població als medis de comunicació.

Hi ha d’haver una adoració cap al líder

Són molt conservadors, patriòtics i defensen la cultura i tradicions pròpies.

I l’objectiu d’aquest partit es fer saber al rei que no hauria d’haver acceptat el tractat de Versalles ja que havien sigut molt injusts amb ell. El líder d’aquest partit era en Benito Mussolini, un militar que havia lluitat a la Primera Guerra Mundial, i el qual també havia desenvolupat un gran odi cap als aliats.

Es van anar al govern per parlar amb el Victor Manuel III, i li diuen que a partir d’ara el seu partit governarà juntament amb ell. I després d’algunes petites baralles el rei els hi dona el poder de governar amb ell perquè els hi te por. Durant aquell temps en Mussolini es centrarà en solucionar els problemes que envoltaven a Itàlia en aquell moment, i el tema del territori se’l guardarà fins que el país estigui millor. I en poc temps instaurarà una dictadura feixista amb les mateixes característiques que tenia el seu partit polític.

Més tard Itàlia s’aliarà amb Alemanya i adoptarà moltes lleis que allà en Hitler farà.

 

- Seleccionar assumptes desenvolupats en el film i cercar informació, i com ho presenta la pel·lícula (textos de l’ època, mapes, fotos, gràfics...):

Alguns temes que ens han cridat l’atenció son els següents:

Les coses que els fan als jueus al principi de la pel·lícula, com per exemple que tenyeixen de verd al cavall de l’oncle de’n Guido, també a la llibreria d’aquest mateix li escriuen “negoci hebreu” per diferenciar que es jueu. I també a botigues no poden entrar jueus, els tracten com si fossin cans.

Altre assumpte es al final, quan acaba la guerra tan de sobte, i després arriben soldats d’altres països per ajudar als ferits dels camps de concentració. Un cop acabada la guerra ja no tenen raons per continua retenint als jueus per lo tant es tots els caps nazis es comencen a anar però abans volen acabar amb tot els camps, i a la pel·lícula es veu que fan foc, segueixen matant-los amb qualsevol arma i se’ls enduen amb camions que tornen sense ningú.

- Comentar si la pel·lícula fa un biaix ideològic o es imparcial:

Aquesta pel·lícula per una part te mostra la situació d’aquell temps, o sigui com vivien etc.. Però per altre part ho fa d’una manera més divertida, així que en resum crec que ho intenti o no fa una crítica de que moltes famílies varen ser destrossades per tot aquest tema de les persecucions contra els jueus i altres persones que no fossin de la raça ària a Alemanya i altres països.

Dos fragments del film que ens hagin semblat interessants:

El primer fragment que ens ha agradat de la pel·lícula ha sigut quan just arriben a la seva cel·la del camp de treball i entra un soldat alemany. Quan aquest entra demana si algú d’aquella habitació sap parlar alemany, i en Guido aixeca la mà, encara que no en sap. Resulta que ho fa perquè vol fer veure al seu fill que tot es un joc, i mentres els soldat dóna instruccions per viure allà, el protagonista tradueix tot el que ell vol per fer-li veure al seu fill que estan dintre d’un joc i que guanyaran sinó demana tornar a casa.

També altre part interessant, i a la vegada emocionant es quan al final del film, ja ha acabat la guerra i la gent que havia sobreviscut surt dels seus amagatalls i es comença a anar. En quant a en Josué quan tothom ja ha marxat, surt i un home anglès amb un tanc el veu, se’l endu amb ell i abans d’acabar ell troba a la seva mare i el petit surt del tanc abraça i abraça a la seva estimada mare que feia molt de temps que no veia.

Dos o més pel·lícules que tracten el mateix tema del film:

- “El pianista”: Va sobre un jove pianista de Polònia, jueu que escapa de que el duguin pres a un camp de concentració.  Es obligat a viure a gettho de Varsovia on sofrirà moltes humiliacions i estarà allunyat de la seva família. Finalment escapa d’allà i se’n va a les ruïnes de la capital, ja cap al final de la guerra.

http://www.youtube.com/watch?v=yMyALzCidAQ

- “El niño con el pijama de rayas”: Tracta sobre en Bruno, un nen el qual es muda a Auswitch per el treball del seu pare, un general nazi. Arrel d’això en Bruno es sentirà sol i es farà molt amic d’un nen jueu que coneixerà allà, i no tindrà molt bon final.

http://www.youtube.com/watch?v=rzow19gyNqQ

Opinió personal sobre la pel·lícula:

La nostra opinió sobre la pel·lícula és la següent: és un film bastant bo, i serveix per mostrar com vivia la gent en aquells la gent en aquella època i als camps de concentració, però no d’una manera tan dura, sinó d’una manera més alegre, i a la vegada trista per la mort del pare, però també és bastant bonica perquè el pare dona la vida per el seu fill i no vol que li succeeixi res dolent ni a ell ni a la seva dona.

Una altre cosa que ens ha agradat de la pel·lícula És la música. La cançó de la vida es bella, ja que li dona un poc d’alegria a aquell terrible temps.

En conclusió va ser una època duríssima i no es tindria que tornar a repetir mai més.

Bibliografia:

http://www.labutaca.net/50sansebastian/elpianista.htm

http://es.wikipedia.org/wiki/La_vida_es_bella

http://es.wikipedia.org/wiki/Roberto_Benigni

Passatemps sobre la Primera Guerra Mundial:

1.   Cerca aquestes paraules a la següent sopa de lletres:

Potències

Aliats

Versalles

feminisme

colònies

2.   Troba les paraules adequades, acord amb la definició:

1. Arxiduc austríac que va ser assassinat per un estudiant serbi a Sarajevo, i que va ser la raó per la qual va esclatar la Primera Guerra Mundial: _ _ _ _ _ _  d’Austria.

2. Estats Units va entrar a la guerra per l’enfonsament d’un dels seus vaixells, aquest es deia _ _ _ _ _ _ _ _ _.

3. País causant de la guerra segons el tractat de Versalles. _ _ _ _ _ _ _ _.

4. Lloc on s’amagaven els militars per estar preparats per atacar el qualsevol moment, i per la qual cosa esta també es caracteritzada aquesta guerra _ _ _ _ _ _ _ _ .  

5. Any en que va acabar la Primera Guerra Mundial _ _ _ _.

3.   Troba les diferències entre el mapa d’abans i el de desprès de la Primera Guerra Mundial.

 

Diari personal:

Dia 16 de Desembre de 1926:

Hem desperto de bon matí, avui serà un altre gran dia. M’aixeco i esmorzo amb tota la meva família: la meva dona, Wendy, qui s’encarrega de la casa i dels més petits, en Samuel de 2 anys i na Grace de 5 anys. Després esta en Peter, el meu fill gran, de 17 anys, qui quan cresquí farà molt orgullós al seu pare. I per últim estic jo; Hem dic Tomas Hems, visc a Manhattan (Nova York) des de que vaig néixer, i soc molt feliç juntament amb la meva família. Treball a una empresa de construcció d’automòbils i hem va bastant bé, sobretot des de l’any passat. He començat a escriure aquest diari perquè hem considero una persona molt afortunada, i vull que els meus fills coneguin la meva historia i pot ser aquesta passi de generació en generació, així que a partir d’ara posaré totes les coses que hem vagin succeint.

He dit que a l’empresa en que treballo hem va bé perquè des de que tenim que produir per al nostres estimat país, EUA i per Europa el treball a augmentat significativament. Guanyem molts de doblers cada més, a la tecnologia han aparegut moltes innovacions així que hem comprat moltíssims aparells per casa, com una rentadora, i un cotxe, i tot això gràcies també a que podem comprar en terminis.

Ara me’n vaig a fer feina.

Dia 20 de Febrer de 1927:

Acabo d’arribar de treballar. Fa poc ens vam traslladar a una nova casa, més gran i espaiosa que l’anterior. També hem comprat entre altres aparells com un microones i una radio. Tot a terminis, perquè estem segurs de que poc a poc com va augmentat el nostre capital, podrem pagar-ho tot. Estem tan feliços, tot és prosperitat, doblers, la gent esta contenta, revolucionada, són nous temps i esper que no passin mai.

Dia 14 de Març de 1927:

Tinc una gran notícia, la meva dona esta embarassada, res no podria anar millor. Després de gastar molt de doblers en necessitats i capritxos, com encara hem sobraven bastats diners he començat a invertir en borsa. He comprat accions de grans empreses per uns pocs dòlars, perquè? Doncs perquè tinc un sou fixe, a més ara que ve un altre fill tindrem que comprar-li més coses, i segurament encara podré guanyar molt més invertint, perquè la borsa no ha aturat de pujar des de fa temps. En temps d’ara totes les empreses van bé.

Dia 8 de Juliol de 1927:

Ja anem decidint el nom del nostre futur fill, Robin, a la meva dona li queden encara uns 4 mesos, estem ansiosos.

Les accions que vaig comprar fa un temps ara costen 2.000 dòlars, mentre que jo les vaig comprar per molt menys. Amb totes les accions comprades en total tinc uns 70.000$. Això es com un somni, seguiré invertint encara més, igualment disposo de bastants doblers de moment.

Dia 30 de Novembre 1927:

Cada vegada va augmentat més el meu capital, ja que les accions ara valen uns 100.000 dòlars. Hem gastat més doblers en roba i coses per en Robin, el petit de la casa que va néixer fa ja uns dies, però no ens preocupen perquè poc a poc ho anirem tornant al banc.

Dia 5 de Maig de 1928:

Algunes persones conegudes han venut algunes de les accions ja que necessitaven doblers en efectiu per començar a pagar el que deuen al banc, però aquest no és el meu cas, tinc una gran família que alimentar i les accions són mots diners, a si que prefereixo arriscar-me, ja que són un valor segur, a més puc guanyar molt més si espero a que vagin pujant.

Dia 18 de Setembre de 1928:

250.000$, aquesta es la quantitat a la qual han arribat a costar les meves accions. Començo a necessitar diners en efectiu per pagar tot el que li deben al banc, però les accions no aturen de pujar i encara podria guanyar molt més.

Dia 20 de Setembre de 1928:

Necessito doblers així que després de rumiar-ho aquests dies he decidit vendre dos o tres del total d’accions de les quals disposo, les més barates per així poder guardar una petita part al banc per si de cas. I en quant a les altres seguiré invertint encara que sigui un poc més, nomes un poc i després de seguida les vendré.

Dia 17 de Febrer de 1929:

Avui he anat a veure que tal van les meves accions.. No m’ho puc creure, les meves accions han començat a baixar. Fa a penes un més costaven el doble que ara. En aquest moment han baixat a 91.000$. Igualment hem decideixo a vendre-les el més ràpid possible.

Dia 30 de Febrer de 1929:

Ho he intentat, però la gent està com a boiga intentat vendre les seves també, per tant ningú les vol.. Que faig?, que puc fer?, quines opcions tinc? Tal vegada aquesta baixada es deu a una petita bassa que estem passant i a lo millor en poc temps sortirem, i les accions pujaran una altres vegada. Qui sap?, a més si ningú vol les accions què més puc fer a part d’esperar?.

Dia 9 Octubre de 1929:

Començo a estar desesperat, les accions cada dia van pitjor, no aturen de baixar, ningú les vol. El meu capital ja no cobreix tot el que li dec al banc. Aquesta situació es terrible. Tinc al meu càrrec a una família de 6 persones, no ens podem quedar sense doblers. Demà aniré al banc i trauré tots els doblers que hi vaig estalviar venent algunes de les accions.

Dia 10 Octubre de 1929:

Estem totalment arruïnats. He anat al banc i s’han negat a donar-me els meus estalvis. Es veu que la gent també a pensat igual que jo i els ha anat a llevar molt abans i ara tots els bancs estan secs, no tenen doblers, i han arribat a l’extrem de arribar a tancar.

Respecte a les meves accions.. Ja no valen res de res. Estic acabat.

Dia 30 Octubre de 1929:

He perdut el meu treball degut a aquesta sobtada crisi. Li debem tant encara al banc, a més no tenim res hem hagut de vendre el cotxe, i molts dels aparells comprats fa poc. Tinc por, ja que dintre de poc segurament haurem de vendre la nostra casa i no els hi podré donar ni un sostre als meus fills. No tenim diners ni per menjar.

Dia 1 de Gener 1930:

El banc va acabar per llevar-nos tot el que teníem. Des de fa uns mesos vivim a un alberg amb moltes altres famílies que estan en la nostra mateixa situació. Mengem a un menjador social. Tenim molt de fred, fam i això no és vida, ni per jo ni per els meus fills.

Tot es culpa meva, si hagués venut les accions abans, si ho hagués previst. Per la meva falta he arrastrat a tota la meva família.

Vull que aquesta situació sigui només un malson i que sobtadament en desperti en el meu llit amb la meva dona com abans de que tot això succeís.

Entrevista a Lennin

Hola bon dia, ens tornam a trobar avui amb un home molt important, Lennin. Avui ens contarà personalment i més a fons les causes, conseqüències i com va ser la Revolució Russa ja que ell va ser un dels que estava al capdavant del grup dels Bolxevics.

Hola bon dia senyor Lenin, per començar, podries explicar-nos com està la situació de Rússia abans de que passes tot?

M’enrecord que les coses anaven molt enderrerides respecte a la resta d’Europa. Aqui encara no havia arribat la revolució industrial, o sigui que a principis del segle XX encara vivíem amb l’Antic Règim: Teniem Monarquia Absoluta, en la qual governava el Tsar, que pertanyia a la famila Romanov; Nicolau II Romanov. Encara menjavem de la agricultura i la ramaderia, guanyavem diners del mercat i l’artesania i les condicions del treballador eren pèssimes.

Viviem en una altra època.

Però ara ja podem dir que heu avançat, com ho heu aconseguit?

Ja que poc a poc comença a entrar l’industria, amb un problema: el capitalisme; l’obrer viu molt malament i el burges du una bona vida per culpa del benefici propi. Amb tot això apareix el Marxisme i havíen de crear un partit politic, presentar-se a les eleccions, tal i com van fer a la resta d’Europa. Però com hi havia el tsar, no va haver-hi eleccions però igualment vàrem crear el partit polític.

El partir es deia Partit Obrer Social Demòcrate Rus (POSDR)  i teníem l’objectiu de canviar la monarquia absoluta. Fer reflexionar al Tsar i que accepés la separació de poders i la creació d’una constitució.

Un altre objectiu que teniem era canviar el cpaitalisme, o almenys millorar la situació de l’obrer.

Però m’he estat informant, i he vist que no va anar del tot bé aquest partit, és més vaig veure que a la llarga es va separar. Que va passar?

Si, així és. No ens vam posar d’acord en la manera d’afrontar el problema de Rússia.

Uns pensàvem que lo millor era dialogar amb el Tsar, que així ens entendria i cediria a les nostres propostes. Uns altres deien que aixi el tsar no ens faria ni cas, que haviem de fer una vaga per fastidiar a l’empresari, manifestacions pacífiques...

Per tant així es com ens vam separar:

 En Bolxevics: que son els últims que he nombrat, defensaven que haviem de fer manifestacions en contra el Tsar. Que estaven presidits per jo. (Lennin)

Els altres es feien dir Menxevics; que volien dialogar amb el Tsar.

Amb la creació d’aquests dos va desaparèixer el primer partit.

 I al final, a quina de les dues idees vau fer cas?

Vam fer com una barreja de les dues idees: vam anar al palau del Tsar a fer una manifestació pacífica però també a dialogar amb el Tsar.

Impulsats per els

Com vau arrivar a sortir de la guerra?

Gràcies a que a  l’any 1917, entrà Estats Units a la guerra i els russos ens ja  teníem bastants problemes interns per culpa de la guerra, la gent es va començar a revoltar en contra de ella, volien que s’acabés ja, ho passaven fatal i cada vegada les condicions eren molt més dures.

Amb tot això, el poble va voler solucionar-ho i fins i tot  va haver-hi un cop d’estat en contra el Tsar , que volia seguir en la guerra. Finalment varem signar el Tractat Brest-Litovsk ; a on confirmàvem la rendició de Rússia i ens varem retirar de la guerra.

En conclusió, corríen uns temps dificils tant pels civils com per les autoritats, però al menys vam conseguir aclarir lo pitjor, sortir de la guerra.

Fins aqui arriba l’entrevista d’avui, esper-ho que tingui un bon dia, que hagi passat un bon moment amb nosaltres. Adeu!