La
vida es bella:
Breu resum del film:
En Guido, el
protagonista, es dirigeix cap a la casa del seu oncle a Itàlia. Per el camí fan
una parada i allà es on coneix per sorpresa a na Dora. Just arriben al seu
destí veuen que la casa del seu ha sigut saquejada per uns vàndals ja que tota
la família d’en Guido es jueva. Una cop allà ell comença a treballar per al seu
oncle a un restaurant, on coneix a un metge força intel·ligent que esta obsessionat
amb les endevinalles. Un dia per la ciutat va tornar a veure a la dona, aquella
que va conèixer durant el seu camí, a na Dora, de qui ell es va enamorar molt
ràpidament, i per aquesta raó intenta enamorar-la cada vegada que la veu. Al
restaurant on treballava en Guido es celebrava una gran boda que ell no sabia
de qui era. En veure que era de la seva estimada es va desil·lusionar, però
ella en veure-lo a ell li va demanar que per favor la tragues d’allà i així ho
va fer. A partir d’aquell dia na Dora i en Guido passaran a viure junts a casa
del seu oncle, sent aquesta la raó de l’enemistat que té na Dora amb la seva
mare.
Amb el temps
va néixer en Josué, un petit a qui li encanta jugar i odia dutxar-se. Un dia na
Dora va sortir a comprar i quan va tornar va veure que ni el seu home ni el seu
fill estaven a casa, resulta que se’ls havien endut a un camp de concentració i
ella va decidir anar-se’n voluntàriament amb ells, tot i que allà separen als
homes de les dones. Durant tot el temps que varen estar allà en Guido fa veure
al seu fill que tot es un gran joc que consisteix en no queixar-se ni demanar
tornar a casa, i si guanyen s’enduran un tanc com a premi. En Guido mai deixa
que al seu fill li passi res i fins al final el protegeix constant-li a ell la
vida.
Una vegada la guerra ha acabat tothom comença anar-se’n del camp de treball i al final en Josué es reuneix amb la seva mare.
(01).jpg)
.jpg)
Descripció de 2 ó 3 personatges:
Ara farem
una breu explicació dels personatges principals del film:
Guido: és el personatge principal de la pel·lícula, sempre mostra un gran sentit de l’ humor tot i en la situació que estan visquent. s enamora de na Dora, i fruit d’aquest amor neix en Josué. Volien ser feliços, però, ells es jueu i això té la conseqüència de que l’envien a un camp de concentració, junt amb el seu fill. Allà intentarà que el seu fill no s’adoni de res sobre on estan, inventant-se un tipus de joc, en el qual el seu fill guanyarà si s’amaga de tot els guàrdies alemanys. Finalment quan son alliberats a ell l’agafa un guàrdia i terminen matant-lo.
Josué: és el fill de Guido i Dora. Durant el transcurs de
la pel·lícula ell no s’adona d’on esta, ell pensa que tot es un joc com el seu
pare li ha fet veure, l’únic objectiu que ell té es guanyar, i així poder
sortir d’allà i veure a la seva mare.
Dora: Al principi ella estava amb un oficial alemany, però
acaba aquesta relació quan coneix a en Guido, i s’enamora d’ ell, donant lloc a
en Josué. Quan els alemanys s’enduen al seu marit i al seu fill cap al camp de
concentració, no se li ocorre altre cosa, (tot i que no era jueva), d’anar-se
amb ells. No es poden veure, ja que separaven homes, de dones, però al final
del film es veu que ella torna amb el seu fill.
El director:
El director
de la pel·lícula es Roberto
Benigni, nascut el
27 d’ Octubre de 1952 a
Castiglion Fiorentin, a la
Toscana (Itàlia). Es un famós director i actor, que ha fet varies
pel·lícules importants i ha actuat també a altres, o bé, en les mateixes que ell
ha dirigit, com es el cas de la vida es bella, que feia el paper d’ un dels
protagonistes. A més ha guanyat premis bastant importants per aquesta última
pel·lícula anomenada, com l’ oscar al millor actor, pel·lícula i banda sonora, i
altres com els premis BAFTA.
A part també
es diu que es comediant i guionista, des de jove.
Va començar
en el món de l’espectacle sobre els anys 70, quan va sortir interpretant monòlegs.
Al 1977 va sortir per primera vegada al cine com actor a la pel·lícula de
Giuseppe Bertolucci, Berlinguer, “ti voglio bene”. Després del gran èxit que va
tenir, finalment al 1983 Begnini va dirigir la seva primera pel·lícula: “tu mi
turbi”
Filmografia:
Aquestes són les pel·lícules on Roberto Benigni ha actuat
i a la vegada també ha dirigit:
Non ci resta che piangere (1985)
Soy el pequeño diablo (1988)
Johnny Palillo (1991)
El
monstruo (1994)
La vida
es bella (1997)
Pinocho
(2002)
El
tigre i la nieve (2005)
Comentari del període que tracta el film:
Els temes
els quals es presenten a aquesta pel·lícula son els del feixismes i la segona
guerra mundial a Itàlia:
A Itàlia a
la Primera Guerra Mundial els aliats, (Gran Bretanya, Rússia i França), li van
demanar ajuda perquè aquests països tots sols no guanyarien la guerra, així que
Itàlia va accedir a ajudar-los si aquests a canvi li donaven doblers o
territoris. I així ho van decidir.
Un cop va
acabar la guerra i guanyen els aliats Itàlia el seu territori promès. Però al
final es va decidir al tractat de Versalles que no li donarien. El rei italià d’aquell
moment, en Victor Manuel III s’enfada però no té altre remei que acceptar el
tractat. En canvi la població i els militars que són qui de veritat ho han
passat malament durant l’anomenada guerra estan en contra del que es va
decidir, a més de que el país estava en la ruïna total. Per aquesta causa els
militars recolzats per la població i amb l’objectiu d’aconseguir els territoris
promesos creen un partit polític, el Partit Nacional Feixista (PNF) que tenia
les següents característiques:
Era molt autoritari.
Antidemocràtic, o sigui no
havia constitució.
Governa un líder que ningú a
escollit.
Defensen la propietat privada,
vol dir que res es de l’estat.
No hi ha partits polítics, i
si hi ha són del líder.
Defensen la autarquia (autosuficiència
d’un país).
Control sobre la població als
medis de comunicació.
Hi ha d’haver una adoració cap
al líder
Són molt conservadors,
patriòtics i defensen la cultura i tradicions pròpies.
I l’objectiu
d’aquest partit es fer saber al rei que no hauria d’haver acceptat el tractat
de Versalles ja que havien sigut molt injusts amb ell. El líder d’aquest partit
era en Benito Mussolini, un militar que havia lluitat a la Primera Guerra
Mundial, i el qual també havia desenvolupat un gran odi cap als aliats.
Es van anar
al govern per parlar amb el Victor Manuel III, i li diuen que a partir d’ara el
seu partit governarà juntament amb ell. I després d’algunes petites baralles el
rei els hi dona el poder de governar amb ell perquè els hi te por. Durant
aquell temps en Mussolini es centrarà en solucionar els problemes que envoltaven
a Itàlia en aquell moment, i el tema del territori se’l guardarà fins que el
país estigui millor. I en poc temps instaurarà una dictadura feixista amb les
mateixes característiques que tenia el seu partit polític.
Més tard
Itàlia s’aliarà amb Alemanya i adoptarà moltes lleis que allà en Hitler farà.
- Seleccionar assumptes desenvolupats en el film i cercar
informació, i com ho presenta la pel·lícula (textos de l’ època, mapes, fotos,
gràfics...):
Alguns temes
que ens han cridat l’atenció son els següents:
Les coses que els fan als jueus al principi de la
pel·lícula, com per exemple que tenyeixen de verd al cavall de l’oncle de’n
Guido, també a la llibreria d’aquest mateix li escriuen “negoci hebreu” per
diferenciar que es jueu. I també a botigues no poden entrar jueus, els tracten
com si fossin cans.
Altre assumpte es al final, quan acaba la guerra tan
de sobte, i després arriben soldats d’altres països per ajudar als ferits dels
camps de concentració. Un cop acabada la guerra ja no tenen raons per continua
retenint als jueus per lo tant es tots els caps nazis es comencen a anar però
abans volen acabar amb tot els camps, i a la pel·lícula es veu que fan foc,
segueixen matant-los amb qualsevol arma i se’ls enduen amb camions que tornen
sense ningú.
- Comentar si la pel·lícula fa un biaix ideològic o es
imparcial:
Aquesta
pel·lícula per una part te mostra la situació d’aquell temps, o sigui com
vivien etc.. Però per altre part ho fa d’una manera més divertida, així que en
resum crec que ho intenti o no fa una crítica de que moltes famílies varen ser
destrossades per tot aquest tema de les persecucions contra els jueus i altres
persones que no fossin de la raça ària a Alemanya i altres països.
Dos fragments del film que ens hagin semblat
interessants:
El primer fragment que ens ha
agradat de la pel·lícula ha sigut quan just arriben a la seva cel·la del camp
de treball i entra un soldat alemany. Quan aquest entra demana si algú d’aquella
habitació sap parlar alemany, i en Guido aixeca la mà, encara que no en sap.
Resulta que ho fa perquè vol fer veure al seu fill que tot es un joc, i mentres
els soldat dóna instruccions per viure allà, el protagonista tradueix tot el
que ell vol per fer-li veure al seu fill que estan dintre d’un joc i que
guanyaran sinó demana tornar a casa.
També altre part interessant,
i a la vegada emocionant es quan al final del film, ja ha acabat la guerra i la
gent que havia sobreviscut surt dels seus amagatalls i es comença a anar. En
quant a en Josué quan tothom ja ha marxat, surt i un home anglès amb un tanc el
veu, se’l endu amb ell i abans d’acabar ell troba a la seva mare i el petit
surt del tanc abraça i abraça a la seva estimada mare que feia molt de temps
que no veia.
Dos o més pel·lícules que tracten el mateix tema del
film:
- “El pianista”: Va sobre un jove pianista de Polònia,
jueu que escapa de que el duguin pres a un camp de concentració. Es obligat a viure a gettho de Varsovia on sofrirà
moltes humiliacions i estarà allunyat de la seva família. Finalment escapa d’allà
i se’n va a les ruïnes de la capital, ja cap al final de la guerra.
http://www.youtube.com/watch?v=yMyALzCidAQ
- “El niño con el pijama de rayas”: Tracta sobre en Bruno, un nen
el qual es muda a Auswitch per el treball del seu pare, un general nazi. Arrel
d’això en Bruno es sentirà sol i es farà molt amic d’un nen jueu que coneixerà
allà, i no tindrà molt bon final.
http://www.youtube.com/watch?v=rzow19gyNqQ
No hay comentarios:
Publicar un comentario