Diari personal:

Dia 16 de Desembre de 1926:

Hem desperto de bon matí, avui serà un altre gran dia. M’aixeco i esmorzo amb tota la meva família: la meva dona, Wendy, qui s’encarrega de la casa i dels més petits, en Samuel de 2 anys i na Grace de 5 anys. Després esta en Peter, el meu fill gran, de 17 anys, qui quan cresquí farà molt orgullós al seu pare. I per últim estic jo; Hem dic Tomas Hems, visc a Manhattan (Nova York) des de que vaig néixer, i soc molt feliç juntament amb la meva família. Treball a una empresa de construcció d’automòbils i hem va bastant bé, sobretot des de l’any passat. He començat a escriure aquest diari perquè hem considero una persona molt afortunada, i vull que els meus fills coneguin la meva historia i pot ser aquesta passi de generació en generació, així que a partir d’ara posaré totes les coses que hem vagin succeint.

He dit que a l’empresa en que treballo hem va bé perquè des de que tenim que produir per al nostres estimat país, EUA i per Europa el treball a augmentat significativament. Guanyem molts de doblers cada més, a la tecnologia han aparegut moltes innovacions així que hem comprat moltíssims aparells per casa, com una rentadora, i un cotxe, i tot això gràcies també a que podem comprar en terminis.

Ara me’n vaig a fer feina.

Dia 20 de Febrer de 1927:

Acabo d’arribar de treballar. Fa poc ens vam traslladar a una nova casa, més gran i espaiosa que l’anterior. També hem comprat entre altres aparells com un microones i una radio. Tot a terminis, perquè estem segurs de que poc a poc com va augmentat el nostre capital, podrem pagar-ho tot. Estem tan feliços, tot és prosperitat, doblers, la gent esta contenta, revolucionada, són nous temps i esper que no passin mai.

Dia 14 de Març de 1927:

Tinc una gran notícia, la meva dona esta embarassada, res no podria anar millor. Després de gastar molt de doblers en necessitats i capritxos, com encara hem sobraven bastats diners he començat a invertir en borsa. He comprat accions de grans empreses per uns pocs dòlars, perquè? Doncs perquè tinc un sou fixe, a més ara que ve un altre fill tindrem que comprar-li més coses, i segurament encara podré guanyar molt més invertint, perquè la borsa no ha aturat de pujar des de fa temps. En temps d’ara totes les empreses van bé.

Dia 8 de Juliol de 1927:

Ja anem decidint el nom del nostre futur fill, Robin, a la meva dona li queden encara uns 4 mesos, estem ansiosos.

Les accions que vaig comprar fa un temps ara costen 2.000 dòlars, mentre que jo les vaig comprar per molt menys. Amb totes les accions comprades en total tinc uns 70.000$. Això es com un somni, seguiré invertint encara més, igualment disposo de bastants doblers de moment.

Dia 30 de Novembre 1927:

Cada vegada va augmentat més el meu capital, ja que les accions ara valen uns 100.000 dòlars. Hem gastat més doblers en roba i coses per en Robin, el petit de la casa que va néixer fa ja uns dies, però no ens preocupen perquè poc a poc ho anirem tornant al banc.

Dia 5 de Maig de 1928:

Algunes persones conegudes han venut algunes de les accions ja que necessitaven doblers en efectiu per començar a pagar el que deuen al banc, però aquest no és el meu cas, tinc una gran família que alimentar i les accions són mots diners, a si que prefereixo arriscar-me, ja que són un valor segur, a més puc guanyar molt més si espero a que vagin pujant.

Dia 18 de Setembre de 1928:

250.000$, aquesta es la quantitat a la qual han arribat a costar les meves accions. Començo a necessitar diners en efectiu per pagar tot el que li deben al banc, però les accions no aturen de pujar i encara podria guanyar molt més.

Dia 20 de Setembre de 1928:

Necessito doblers així que després de rumiar-ho aquests dies he decidit vendre dos o tres del total d’accions de les quals disposo, les més barates per així poder guardar una petita part al banc per si de cas. I en quant a les altres seguiré invertint encara que sigui un poc més, nomes un poc i després de seguida les vendré.

Dia 17 de Febrer de 1929:

Avui he anat a veure que tal van les meves accions.. No m’ho puc creure, les meves accions han començat a baixar. Fa a penes un més costaven el doble que ara. En aquest moment han baixat a 91.000$. Igualment hem decideixo a vendre-les el més ràpid possible.

Dia 30 de Febrer de 1929:

Ho he intentat, però la gent està com a boiga intentat vendre les seves també, per tant ningú les vol.. Que faig?, que puc fer?, quines opcions tinc? Tal vegada aquesta baixada es deu a una petita bassa que estem passant i a lo millor en poc temps sortirem, i les accions pujaran una altres vegada. Qui sap?, a més si ningú vol les accions què més puc fer a part d’esperar?.

Dia 9 Octubre de 1929:

Començo a estar desesperat, les accions cada dia van pitjor, no aturen de baixar, ningú les vol. El meu capital ja no cobreix tot el que li dec al banc. Aquesta situació es terrible. Tinc al meu càrrec a una família de 6 persones, no ens podem quedar sense doblers. Demà aniré al banc i trauré tots els doblers que hi vaig estalviar venent algunes de les accions.

Dia 10 Octubre de 1929:

Estem totalment arruïnats. He anat al banc i s’han negat a donar-me els meus estalvis. Es veu que la gent també a pensat igual que jo i els ha anat a llevar molt abans i ara tots els bancs estan secs, no tenen doblers, i han arribat a l’extrem de arribar a tancar.

Respecte a les meves accions.. Ja no valen res de res. Estic acabat.

Dia 30 Octubre de 1929:

He perdut el meu treball degut a aquesta sobtada crisi. Li debem tant encara al banc, a més no tenim res hem hagut de vendre el cotxe, i molts dels aparells comprats fa poc. Tinc por, ja que dintre de poc segurament haurem de vendre la nostra casa i no els hi podré donar ni un sostre als meus fills. No tenim diners ni per menjar.

Dia 1 de Gener 1930:

El banc va acabar per llevar-nos tot el que teníem. Des de fa uns mesos vivim a un alberg amb moltes altres famílies que estan en la nostra mateixa situació. Mengem a un menjador social. Tenim molt de fred, fam i això no és vida, ni per jo ni per els meus fills.

Tot es culpa meva, si hagués venut les accions abans, si ho hagués previst. Per la meva falta he arrastrat a tota la meva família.

Vull que aquesta situació sigui només un malson i que sobtadament en desperti en el meu llit amb la meva dona com abans de que tot això succeís.